William James

William James
	;
Biografia
Naixement	11 gener 1842 ; Astor House (Nova York) (en)
Mort	26 agost 1910 (68 anys); Tamworth (Nou Hampshire)
Causa de mort	Causes naturals (Insuficiència cardíaca )
Sepultura	Cambridge Cemetery
President de l'Associació Americana de Psicologia
	1904 – 1904
President de l'Associació Americana de Psicologia
	1894 – 1894
Dades personals
Religió	Luteranisme
Formació	Harvard University
Es coneix per	La lectura "The Will to Believe" (1896), per la contribució a la teoria pragmàtica de la veritat, a l'empirisme radical, per la teoria James-Lange de les emocions, pel concepte "Psychologist's fallacy".
Activitat
Camp de treball	Filosofia i psicologia
Ocupació	Pragmatisme, psicologia, psicologia de la religió, epistemologia, significat del llenguatge
Ocupador	Universitat Harvard
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres ; Accademia Nazionale dei Lincei ; Acadèmia Prussiana de les Ciències ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Associació Estatunidenca de Psicologia ; Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
Moviment	Pragmatisme i Funcionalisme
Professors	William Morris Hunt, Hermann von Helmholtz i Pierre Janet
Alumnes	Edward Lee Thorndike, Arthur O. Lovejoy, Mary Whiton Calkins i Robert S. Woodworth
Influències	Peirce, Hume, African Spir, Blaise Pascal Mill, Bain, Swedenborg, Schiller, Lotze, Reid, Renouvier, Brown
Influències en	Dewey, Alan Watts, Schiller, Bergson, Santayana, Putnam, Rorty, Churchman, Jackson, Bill W., B. Alan Wallace, Mordecai Kaplan, Wittgenstein, Raknes, Cohen, Durkheim
Obra
	Obres destacables (1890) The Principles of Psychology (en) ; (1902) The Varieties of Religious Experience (en) ; (1912) Assaigs sobre empirisme radical ;
Estudiant doctoral	Granville Stanley Hall, Morris Raphael Cohen, Horace Kallen i Edwin Holt
Família
Cònjuge	Alice Gibbens James (en)
Fills	William James
Pares	Henry James, Sr. i Mary Walsh James
Germans	Henry James i Alice James

William James (11 de gener de 1842- 26 d'agost de 1910) va ésser un psicòleg, filòsof i pedagog estatunidenc.^[7] Inicià la seva activitat en el camp de la psicologia. Va crear una tendència, en el camp de la psicologia, "la introspecció". En el terreny filosòfic sistematitzà el pragmatisme que a nivell ètic es concreta en l'utilitarisme i l'acció. Elaborà una pedagogia de l'individualisme, pensada per a la formació d'hàbits de conducta, basant-se en els recursos biològics.^[8]

↑ First published in The New World, Volume 5 (1896): pp. 327-347.
↑ James, William. The Meaning of Truth (1909)
↑ William James, Essays in Radical Empiricism, 1912, Essay II § 1.
↑ Ellsworth, P. C. (1994). William James and Emotion: Is a Century of Fame Worth a Century of Misunderstanding?. Psychological Review, (101)2, 222-229.
↑ William James, Principles of Psychology volume I. chapter vii. p. 196, 1890.
↑ "William James, of Harvard, was among the first foreigners to take cognizance of Thought and Reality, already in 1873...", Lettres inédites de African Spir au professeur Penjon (Unpublished Letters of African Spir to professor Penjon), Neuchâtel, 1948, p. 231, n. 7.
↑ Martínez, I. Perfil biográfico de William James. 2006. Universidad de Navarra (castellà)
↑ Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació, plana 50. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona ISBN 84-85729-43-9

[1] First published in The New World, Volume 5 (1896): pp. 327-347.

[2] James, William. The Meaning of Truth (1909)

[3] William James, Essays in Radical Empiricism, 1912, Essay II § 1.

[4] Ellsworth, P. C. (1994). William James and Emotion: Is a Century of Fame Worth a Century of Misunderstanding?. Psychological Review, (101)2, 222-229.

[5] William James, Principles of Psychology volume I. chapter vii. p. 196, 1890.

[6] "William James, of Harvard, was among the first foreigners to take cognizance of Thought and Reality, already in 1873...", Lettres inédites de African Spir au professeur Penjon (Unpublished Letters of African Spir to professor Penjon), Neuchâtel, 1948, p. 231, n. 7.

[7] Martínez, I. Perfil biográfico de William James. 2006. Universidad de Navarra (castellà)

[8] Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació, plana 50. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona ISBN 84-85729-43-9

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]